Isadora Duncan (1877 – 1927)
Duncan és una de les ballarines més reconegudes en la història de la dansa contemporània. Va trencar amb les regles de la dansa clàssica, els moviments, els passos, les posicions i tot lo que estava establert fins en aquell moment.

Aquesta ballarina va destacar per la seva innovació i per crear el seu propi estil, és per això que se la coneix com la mare de la dansa moderna. A les seves obres i interpretacions s’inspirava en la cultura grega.La seva base era crear moviments naturals, expressar des de dins i no haver de seguir amb els que dictaven fins aleshores.

Martha Graham (1894-1991)

Martha Graham és una altra de les ballarines més importants en aquest tipus de dansa. Va ser ballarina, coreògrafa i professora de dansa i entre aquestes diferents etapes va desenvolupar moviments provinents de l’emoció.

Va crear una dansa moderna diferent, moviments de contraure i deixar anar. Com ja hem dit, els seus moviments venien de les emociones, tallants, angulars…

Avui en dia, a Estats Units encara existeix l’acadèmia de ball de Martha Graham, la més antiga del país.

 

Katherine Dunham (1909-2006)

Ballarina i coreògrafa americana. Va crear una acadèmia de dansa a Estats Units on tots els alumnes eren afro-americans. Dunham és coneguda com la mare de la dansa moderna afroamericana.

Era ballarina de dansa clàssica, quan va començar a descobrir la cultura africana, va afegir moviments tant en la dansa clàssica com en la moderna.

Cal dir que la tècnica de Katherine Dunham segueix en peu avui en dia i és un dels fonaments més importants en la dansa moderna de Estats Units.

Mary Wigman (1886-1973)

Ballarina alemanya i una de les més importants en la historia d’Europa. Wigman va ensenyar que no existeixen moviments lletjos sinó que els moviments que deixes sortir del teu cos és la representació gràfica de les emociones i sentiments.

La seva filosofia de dansa segueix tenint una gran influència a Europa i també a Amèrica juntament amb Hanya Holm amb qui va estudiar en una acadèmia.

 

Hanya Holm (1893-1992)

Hanya Holm, natural d’Alemanya, va estudiar amb Mary Wigman. Es va mudar a Nova York on va estudiar més a fons la tècnica de Wigman.

Aquesta ballarina va emfatitzar els moviments de l’esquena i el tors i la seva base era la improvització. Segons Holm, era més important lo que un ballarí expressava amb els seu cos que lo que dictaven les normes de la dansa.

Els seus treballs van ser destacats, la seva obra Metropolitan Daily va ser la primera coreografia de dansa moderna que es va retransmetre per televisió i va ser una de les coreògrafes dels musicals de Broadway.

 

Doris Humphrey (1895-1958)

 Humphrey és una dels “Big Four”, els quatre grans ballarins que van establir els fonaments de la dansa moderna nord-americana.

Va crear coreografies basades en els successos dels moments. Juntament amb Charles Weidman, va fundar una companyia de dansa moderna que va portar les seves obres per tot el país.

Actualment encara s’estudien, per tot el món, les coreografies d’aquesta ballarina.